Traduccions d'aquesta pàgina

Llista de llicències i comentaris sobre elles

Taula de Continguts

• Introducció
• Llicències de programari
• Llicències per a la documentació

Introducció

• Si pot ser considerada una llicència de programari lliure.
• Si és una llicència del tipus "copyleft".
• Si és  compatible amb la GPL GNU. ( Això vol dir que podeu combinar un mòdul que fou distribuït sota aquella llicència amb un mòdul cobert per la GPL per fer un programa més gran.)
• Si causa cap altre problema particular.

Llicències de programari

La Llicència Pública General GNU (GPL GNU abreviadament).

Aquesta és una llicència de programari lliure i és també una llicència de copyleft. La recomanem per a la majoria de paquets de programari.

 

La Llicència Pública Menys General, (LGPL GNU abreviadament).

Aquesta és una llicència de programari lliure però no és una llicència de copyleft ferma, perquè permet enllaçar amb mòduls no lliures. És compatible amb la GPL GNU. La recomanem només en casos especials.

 

La llicència de Guile.

Consisteix en la GPL GNU més una menció especial donant permís general per a enllaçar amb programari no lliure. Com a resultat, no és una llicència de copyleft en el sentit estricte, però és compatible amb la GPL GNU. La recomanem només en comptats casos -- normalment aquells casos en que heu de considerar l'ús de la LGPL.

 

La llicència de les unitats d'execució del compilador GNU Ada.

Ës molt semblant a la llicència de Guile.

 

La llicència X11 .

Aquesta és una simple i permissiva llicència de programari lliure que no és de copyleft, compatible amb la GPL GNU. XFree86 fa servir el mateix tipus de llicència.

 

La llicència original del BSD.

Aquesta és una   llicència de programari lliure simple i permissiva que no és de copyleft, però amb una seriosa imperfecció: la "clausula d'anunci obligat". Aquest punt  no és crític, és a dir, no fa que el programari no sigui lliure, però causa problemes pràctics, incloent-hi la  incompatibilitat amb la GPL GNU.

 

Us demanem no utilitzar la llicència BSD per al programari que escriviu. Tot i això no hi ha cap raó per no fer ús del programari que ha estat distribuït sota la llicència BSD.

 

La llicència BSD modificada..

Aquesta és la llicència original BSD, només modificada per l'eliminació de la clausula de publicitat. És una llicència simple i permisiva de programari lliure sense copyleft que no presenta problemes particulars. És compatible amb la GPL GNU.

És arriscat recomanar l'ús de la "llicència BSD", perquè pot generar confusions i dur a l'ús de la llicència BSD original.Per tal de minimitzar aquest risc és una bona alternativa utilitzar la llicència X11 de manera alternativa.

 

La llicència d'Apache.

Aquesta és una   llicència de programari lliure simple i permissiva que no és de copyleft amb  problemes pràctics similars als de la llicència BSD original, incloent-hi la incompatibilitat amb la GPL GNU.

 

Us demanem no utilitzar la llicència Apache per al programari que escriviu. Tot i això no hi ha cap raó per no fer ús del programari que ha estat distribuït sota aquesta llicència, com Apache.

 

La llicència de  Zope.

Aquesta és una llicència de programari lliure que no és de copyleft, simple i moderadament permisiva que presenta problemes pràctics similars als de la llicència original BSD, incloent-hi la incompatibilitat amb la GPL GNU.

 

Us demanem no utilitzar la llicència Zope per al programari que escriviu. Tot i això no hi ha cap raó per no fer ús del programari que ha estat distribuït sota aquesta llicència, com Zope.

 

La llicència pública IBM

Aquesta és una llicència de programari lliure, però incompatible amb la  GPL.

 

La llicència pública del projecte LaTeX.

Aquesta llicència és una descripció incompleta dels termes de distribució de LaTeX. Pel que tenim notícia, és una llicència de programari lliure, però és incompatible amb la GPL perquè té requeriments que a la GPL no hi són presents.

Aquesta llicència conté restriccions complexes i desconcertants respecte a la publicació de versions modifcades, incloent-ne una que està a la línia del que pot ser acceptable: que tot fitxer modificat hagi de tenir un nom nou..

La raó de què aquesta obligació sigui acceptable per a  LaTeX és que LaTeX té una funcionalitat que permet mapejar noms de fitxers,  en termes específics ``usa el fitxer bar quan us demanin el fitxer foo''. Amb aquesta funcionalitat, l'obligació del canvi de nom és només una petita incomoditat; però sense aquesta funcionalitat esdevé un obstacle seriós que fa que el programa esdevingui no lliure.

 
La  LPPL adverteix que alguns fitxers de determinades versions de LaTeX poden tenir  restriccions addicionals que els poden fer no lliures. Per aquest motiu caldria mirar acuradament si una  versió de LaTeX és programari lliure o no.

La  LPPL fa la controvertida afirmació de  què es pot considerar distribució el sol fet de tenir fitxers en una màquina on més d'una persona hi accedeixi. Creiem que cap tribunal donaria suport a una afirmació d'aquest tipus, però no és cap bona idea que algú comenci a difondre aquest tipus d'afirmacions.

No feu servir si us plau aquesta llicència per cap altre projecte.

 
Aquests comentaris es basen en la  versió 1.2 (3 de setembre del 1999) de la LPPL.

 

La llicència de Perl.

Aquesta llicència és una disjunció de la llicència artística i de la GPL GNU. Tot i anomenar-se llicència de programari lliure, pot no ser una llicència de copyleft real. És compatible amb la GPL  perquè aquesta és una de les alternatives.

 

Us recomanem fer-la servir per qualsevol paquet de Perl que escriviu, per tal de promoure la coherència i uniformitat a l'àrea de Per. Fora de Perl, us animem a no fer-la servir. Feu servir millor la GNU GPL.
 

La llicència pública de Mozilla (MPL).

És una llicència de programari lliure que no és estrictament de copyleft. A diferència de la llicència X11 aquesta conté algunes restriccions complexes que la fan incompatible amb la GPL GNU. Això en termes pràctics implica que un mòdul cobert per la GPL i un mòdul cober amb la MPL no poden ser enllaçats des d'un punt de vista legal. Us animem a no fer servir la MPL per aquest motiu.

 

La llicència de codi obert de Netizen (NOSL), versió 1.0.

És una llicència de programari lliure que és en línies generals semblant a la MPL (versió 1.1). A l'igual que la MPL, la NOSL inclou algunes restriccions complexes que la fan incompatible amb la GPL GNU, per la qual cosa un mòdul cobert amb la GPL no pot ser legalment enllaçat amb un de cobert per la NOSL. Per aquesta raó us demanem que no l'utilitzeu.

 

La llicència pública de Sun.

És en línies generals igual a la llicència pública de Mozilla: una llicència de programari lliure incompatible amb la GPL GNU. Si us plau no la confoneu amb la "llicència de codi comunitari Sun", que no és una llicència de programari lliure.

 

La llicència pública de Netscape (NPL) (mireu al final de la pàgina per trobar la NPL).

És una llicència de programari lliure, però no estrictament de copyleft. És una llicència incompatible amb la GPL GNU. Consisteix bàsicament en la llicència pública de Mozilla amb una clàusula afegida que autoritza a Netscape a utilitzar el vostre codi fins i tot en versions de caràcter propietari del programa. Per descomptat, no us dóna permís per utilitzar el seu codi de manera recíproca. Us demanem que no utilitzeu la NPL.

 

La llicència del  Netscape Javascript.

Aquesta és una disjunció de la NPL i de la GPL GNU. Per aquest fet, és una llicència de programari lliure compatible amb la GPL GPL, però no una llicència de copyleft en sentit estricte.

 

Aquesta llicència disjuntiva és una bona tria si voleu fer el vostre paquet compatible amb la GPL i la MPL. Malgrat tot, també podeu aconseguir aquesta doble compatibilitat utilitzant la LGPL o la llicència del Guile .

Aquesta llicència pot ser una bona tria si heu estat fent servir la MPL i voleu passar-vos a una compatible amb la GPL sense eliminar cap permís adquirit en versions anteriors.

 

La llicència pública Qt (QPL).

És una llicència de programari lliure que no és de copyleft i que és incompatible amb la GPL GNU. És una llicència que origina problemes importants perquè els codis modificats només poden ser distribuïts com a pedaços.

 

Us recomanem que utilitzeu programari sota la llicència QPL només quan sigui estrictament necessari, i que no la feu servir en cap programa que esteu produint.

 

Pel fet de què la QPL és incompatible amb la GPL GNU, no podeu enllaçar un programa cobert per la GPL i un altre cobert amb la llicència Qt.

 

Malgrat això, si heu escrit un programa que utilitza Qt i voleu distribuir-lo sota la GPL podeu fer-ho de manera fàcil. Podu resoldre el conflicte potencial només afegint una nota del tipus:

  As a special exception, you have permission to link this program
  with the Qt library and distribute executables, as long as you
  follow the requirements of the GNU GPL in regard to all of the
  software in the executable aside from Qt.

Podeu fer això, legalment, si sou els propietaris del copyright. Afegiu-lo als fitxers de codi font, darrera la nota que diu que el programa és cobert per la GPL GNU.

 

La llicència de la biblioteca de funcions estàndar iMatix.

Aquesta és una llicència de programari lliure compatible amb la GPL.

 

La llicència de  ZLib

Aquesta és una llicència de programari lliure compatible amb la GPL.

 

La llicència FreeType

La llicència FreeType és una llicència de programari lliure que no és copyleft i que és incompatible amb la GPL per raons tècniques. El seu ús habitual és per a fonts, no essent la incompatibilitat per a aquell ús, un problema.

La llicència artística.

No podem dir que aquesta és una llicència de programari lliure perquè és molt vaga. Alguns apartats són massa ambigus i el seu significat no està del tot clar. Us encoratgem a no fer-la servir, llevat de fer-la servir com a part de la llicència disjuntiva de Perl.

 

La llicència de font pública d'Apple.

Aquesta no és una llicència de programari lliure, pel fet de què el permís de distribució del programari pot ser revocat per Apple, a més d'altres raons. Si us plau no feu servir aquesta llicència i us demanem que no utilitzeu cap tipus de programari distribuït sota aquesta llicència.

 

La llicència de codi comunitari de Sun Community.

Aquesta no és una llicència de programari lliure. Li manquen drets essencials com els de publicació de les versions modificades. Si us plau no feu servir aquesta llicència i us demanem que no utilitzeu cap tipus de programari distribuït sota aquesta llicència.

La llicència Plan Nine.

Aquesta no és una llicència de programari lliure, ja que li manquen drets essencials com el de poder fer i utilitzar versions modificades. Si us plau no feu servir aquesta llicència i us demanem que no utilitzeu cap tipus de programari distribuït sota aquesta llicència.

Llicències per a la documentació

La llicència de documentació lliure GNU.

Aquesta és una llicència dirigida a l'ús de documentació lliure sota copyleft. Volem adoptar-la per a tots els manuals GNU.

 

La llicència de contingut obert (versió 1.0).

No és una llicència lliure, perquè té restriccions referents al fet d'aplicar un preu a les còpies. Us recomanem no utilitzar-la.

 

Noteu que aquesta llicència no és la mateixa que la llicència de publicació oberta.

 

La llicència de publicació oberta (versió 1.0).

Aquesta llicència pot ser emprada com una llicència de documentació lliure. És una llicència de documentació lliure sota copyleft sempre que el propietari del copyright no exerciti cap de les "OPCIONS DE LA LLICÈNCIA" llistades a la secció VI de la llicència. En el cas de què s'invoqui alguna d'aquestes opcions, la llicència deixa der ser lliure.be used as a free documentation license.

 

Això crea dubtes pràctics a l'hora d'emprar o recomanar aquesta llicencia. Si la recomaneu sota l'advertència "no feu servir cap de les opcions", pot ser que el vostre oient acabi oblidant-se de l'advertiment, faci servir alguna de les opcions, i el manual esdevingui no lliure. I sense que l'autor ho faci a propòsit!

De manera similar, si algú utilitza aquesta llicència sense cap de les opcions que fan el manual lliure, algú més pot decidir imitar-vos, i posteriorment canviar de pensament sobre les opcions tot pensant-se que és només un detall sense cap importància. El resultat pot ser que aquest manual acabi sent no lliure.

Per tant, mentre que els manuals publicats a l'empara d'aquesta llicència es poden considerar documentació lliure si no s'exerceix cap de les opcions de llicència, és preferible utilitzar la Llicència de documentació lliure GNU i estalviar-se riscos.

Noteu també que aquesta llicència no és correspon amb la llicència de contingut obert. Aquestes dues llicències solen confondre's una amb l'altra.